''Estimar és sempre un fet inoportú 
Que l’acceptes o el rebutges
Sempre tot depèn de tú...''

17
/69

Estimar és sempre un fet inoportú 
Que l’acceptes o el rebutges
Sempre tot depèn de tú

Si ho acceptes perds el cap
I potser no el recuperes
L’amor té moltes maneres
De fer cometre disbarats

Quan rebutges és distint
Si ets conscient de que no és bo
Rebosteges dins el cor
I te perds dins un laberint

Llavors la felicitat
No és una qüestió d’amor
És més bé un fet aïllat 
Que apareix com dolç color
En les retines del mirar.

TOMEU DALIà
inèdit,