Això podria començar així. Inici d'una excusa
 que confortés tots els comportaments futurs. 
Voldria escriure't amb una sang de poble: el teu nom de marès,
 la carn, aquest somriure, consentint
 aquest país com un foc d'ara, com un vici cruel. 
Els cavallers nosaltres, els antics. Veu i tara. 
Això no pot acabar bé: la mar, els pins, la raça catalana.