3 

Quan la tardor t'arribi lluny de mi, 
només et podré dir paraules tristes 
de fredor en els braços que ahir portaven roses. 
Tindré les mans tan buides i tan balbes 
com aquell primer dia -¿te'n recordes?-, 
quan tu, sense paraules, descobrires 
ombres d'adolescència sobre la meva vida 
mentre jo, al teu costat, m'iniciava home.

5 [versió de 1967] 

Ara, Michelle, l'hivern em cau damunt 
i sobre aquesta terra la desolació 
regna, talment un convidat de pedra. 
No creguis, a Mallorca l'hivern també és hivern 
i la tristesa s'escampa davant mi, 
que tenc els ulls oberts per sobre l'horitzó.
Encara pens en tu, Michelle, i encara l'esperança 
lluita contra la boira per fer-se avinent. 
És a cada moment que em bolc de cap a tu 
de bell nou, amb noves paraules 
que existien abans de tu; però que en tu han trobat 
mirall on reflectir-se, llum on deixar-se veure 
i alè per a ser dites. 
 Són paraules només, 
Michelle, ben poca cosa 
si ara giram els ulls a tot el que hem viscut 
-dies assolellats i plens de joia-; 
però si he retrobat, en tu, la veu perduda 
i en tu torn a conèixer les coses pel seu nom, 
ja no som jo només el qui t'estima. 
Darrera el meu amor, les coses en filera 
vénen de cap a tu, a rendir-te homenatge 
a dins la meva veu, que s'arrela dins tu 
perquè devora tu ha comprès el silenci.