1

La fruita clivellada, el solc 
obert de bat a bat, 
la llavor que no tomba  
i la terra afamegada.

     Els insectes han traginat el pol.len 
i han alimentat de somnis invertebrats 
tots els ocells els quals han fet butzetes 
per als rèptils 
i per als cucs que oxigenen la terra 
i per les bactèries que enyoren 
la humitat dels núvols generats 
pel bes del sol i l'aigua blava 
amarada de peixos 
que escapcen l'alga sobreïxent 
que fa fecunda la sorra 
parenta de la terra. 
I ella, la terra, amb ànsia, 
badant el solc de pinte en ample, 
espera la llavor, que a caure es torba, 
de la fruita clivellada.

     És el suc i la sutja d'una vida 
que fa temps ha perdut 
el dret a equivocar-se.