No em demaneu per què  
però jo sé que hi ha un lloc 
a on juguen i riuen 
els amors que crèiem morts, 
les il.lusions perdudes 
encara hi baden flors. 
Els somnis, ells mateixos 
se somien de bell nou 
i tots vetllen el cel 
esperant un nou sol.

Qui contarà de la feresta 
remor d’aljub 
dels adéus definitius? 
Qui comptarà  
els esbarts d’ocells i de carícies 
que encara bateguen 
sobre l’horitzó?

No em demaneu per què 
però jo sé que hi ha un lloc on ens hi esperen 
els amors que crèiem morts 
i els amors que matàrem 
ens perdonen 
i brosten de bell nou.