La vida se desperta, 
quan el sol compareix, 
a l'ombra de sa Roca  
des Castellet.

[...]

     I 
N'hi ha que lluiten per la vida, 
n'hi ha que fan volar coloms, 
més d'un que viu esquena dreta, 
qualcun es menjaria el món. 
Aquells d'allà viuen al dia 
i d'altres viuen de records. 
Molts d'ells sols canten i somien, 
d'altres no ho saben i són morts.

     II 
N'hi ha que juguen sense treva 
sabent que mai no tendran sort. 
N'hi ha que tuden nits i dies 
pensant en la futura mort, 
mentre el present ple d'alegries 
els fuig dels dits sense fer solc. 
Els uns naveguen com falzies, 
d'altres són peixos dins la pols.

La vida continua 
i la vida segueix 
a l'ombra de sa Roca  
des Castellet.