''Tots els enginys d'un món que va del rosa al gris 
m'han desmamat de l'odi i del menyspreu salvatges. 
Ara l'oblit de tot són ossos sota el sol 
i calaveres d'ase sense instint ni memòria.''

>
Estiu
11
/19
Estiu

7

També el blat ha crescut. Roselles i cugules 
matisen -vermell, verd- el groc de les espigues 
que seran palla, gra en el molí, farina, pa. 
En un cicle d'amor i mort l'estiu esgota 
els anhels consumats de pregadéus. I l'ombra 
de la figuera és ara un bé preuat. Miratge  
d'aquesta vida en dansa, la fi del fil, l'aranya 
que ha caçat una mosca amb xarxa atapeïda. 
Tots els enginys d'un món que va del rosa al gris 
m'han desmamat de l'odi i del menyspreu salvatges. 
Ara l'oblit de tot són ossos sota el sol 
i calaveres d'ase sense instint ni memòria. 
Em refaig amb les armes al costat. La font fresca 
raja sense aturall. El meu albir erecte 
pot resistir el dolor i la mort. Gota a gota.  
 

(Va per carrers distints la llibertat 
si la dius tu o amb un batec de sang 
i els sis sentits en joc jo la proclamo.

Mai no seran una mateixa cosa 
els teus camins del bé i els meus camins.)

JAUME POMAR
Les quatre estacions, 1991