Chi è questa che ven, ch'ogn'om la mira, 
E mena seco amor, sì che parlare 
Omo non può, ma ciascun ne sospira? 
                    Guido Cavalcanti

Axí.m té pres e liats en son carçre 
Amors ardents com si estés en un cofre 
Tancat jus claus e tot mon cors fos dintre, 
On no pogués mover per null encontre. 
                    Jordi de Sant Jordi 
 

[37]

Entre els morats i l'ocre, en carrer clos, 
A sol morent, arribes tu, llunyana; 
Calla l'ocell, la font i la campana, 
I al teu petjar hi ha un defallir de flors.

De pedra els ulls i el cor veire de plors, 
Só el transeünt sense arma ni cabana 
Amb heretats a la Més Alta Plana, 
Del món novell el singular reclòs.

M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura 
En l'abismal moment. Tu, indolent, 
Sense demà ni enllà, del Tot captura,

Rael i flor d'incorrupta natura, 
Forma uniforme amb semença de ment, 
Ets en ma carn l'Immutable Present. 
 

[40]

A quin abís tos dos, a quin repòs, 
Entre clarors de sal en vasta platja, 
Ens vam conèixer en equívoca imatge 
I en cels innats junyíem cos i plors?

Sol cadascú en l'introbable clos, 
Absent la ment en insòlit paratge, 
Uns en l'engany però, a sang i oratge 
Al vall ermós collíem falses flors.

¿Fores en mi la fútil aparença, 
Aigua i abís en areny imprecís 
O regueró de foc en horta i brulls?

En la sopor de l'alta coneixença 
Veig Arbre i Fruit, Serpent i Paradís 
A les cales secretes dels teus ulls. 
 

[42]

Qui em viu en tu amb joia inseparable 
Que em trob més sol quan, de ta forma esclau, 
De mar i llum i atzur faig el palau 
Que als ulls de tots és jaç grosser i establa?

Qui en mi et gaudeix i al teu misteri atansa 
Com si jo fos, absent, pelló i clofoll 
D'un fruit secret ocult en auri boll 
O lleu parrac d'un cos sense esperança?

En camp gebrat som càlida sorgent, 
Graner petjat per un déu evident, 
Solc immortal d'una estranya semença;

I quan ma carn al teu desig s'avença, 
Som, en el joc, astral pressentiment 
D'ésser els lliberts de l'Etern Permanent.