A les pintores Xaro Castillo, Carmen
             Marcos i Adelaida Murillo.

1

Amb els dits del qui profana,
inventar l'amor més pur.
Darrera el teu cap l'abisme
que he creat en fer-te moure
per tenir-te totalment.
El perfil mirant cascades,
el teu coll com una arrel
que flota damunt el marge
des d'on assalto els teus ulls.
Estimar sentint el buit:
l'esguard reflecteix els astres
que no ha descobert ningú.

2

No cal dir com he passat
del patir a la coneixença,
o d'un amor a l'amor,
per patir sabent per què.

No cal dir com he ignorat
les causes del sofriment,
lluny de tota coneixença,
en voler-te per a mi.

No cal dir que encara et vull
i que lluito per tenir-te
amb la teva llibertat.
No cal dir que lluito amb mi.

No cal dir que quan et tinc
és com si ja t'enyorés,
prô si l'amor em retorna
al teu cos, cal dir res més?

3

Riu soterrat, he conegut 
l'esclat entre el rocam,
però estimo només
la terra que m'oculta.

Enyoraré potser
l'esclat entre el rocam
i t'estimaré a tu
que em contindràs.

4

Com un arbre talat
que se m'ha tornat pètals
i ara els haig d'aplegar
per incentar una flor
que s'assembli a la teva...

¿Què faré amb els teus ulls
i amb el teu coll que es vincla?

5

Que si vull sortir a fora,
retrobi el vent del sud.
Que topi per atzar
l'únic poema escrit
per una enamorada
morta abans de l'enuig.
Que no em falti el cel gris,
la pluja del migdia,
per sotjar els teus ulls foscos
rere el balcó tancat.

6

Coloms que volen junts
dins la plaça allargada
i amb xiprers. És com si 
sortissin en esbart
d'entre les teves cuixes,
com si tot formés part
del cos àgil i fràgil
mentre l'aire em transmet
la humitat dels teus llavis
quan s'alcen en triomf.
És com si la mancança
de la teva calor
em deixés sense pell,
però joiosament 
estrany.

7

Sota una volta daurada
te m'has donat,
i tot, quan t'acaronava,
era daurat.

Si ho vull, sense demanar-t'ho,
obres els ulls,
verds com la terra de bruixes
enyor i esculls

on va néixer com la dea
d'un mar molt brau,
verd com els teus ulls, sorpresos
de l'or que cau.

Em bressoles en el somni
d'un mar obert
on nedo vora un ribatge
daurat i verd.

8

     Oyendo
     la lluvia
     te escribo.
     Juan Ramón Jiménez

Amb pluja i
silenci
t'escric.

Amb sol i
paraules
et faig.

Recobro en 
tu totes
les nits.

Voldria 
buidar-me 
de tu

per tal de 
tornar-me'n
a omplir.

I sé que 
així ho faig
quan et tinc,

i així ho 
torno a fer
quan em tens

Amb pluja i
paraules
et faig.

Amb sol i
silenci
t'escric.

9

Preparaves el moment
que jo també pressentia.
Després del mot primer
tot era possible.

El goig que aprenc vora teu
és el que tu pressenties.
Abans del darrer mot
tot es fa possible.

Lluny de l'un i l'altre mot,
vola allò que pressentíem,
sobre onades d'amor,
voltat de gavines.