''T’amagues rere els  ulls.
Cada pupil·la és, ara, un vitrall opac.
Deixa’m ser la llum que travesse el vidre.''

>
Apòcrifs del lavabo
2
/9
Apòcrifs del lavabo

*
T’amagues rere els  ulls.
Cada pupil·la és, ara, un vitrall opac.
Deixa’m ser la llum que travesse el vidre.

 

*
Sota els ulls hi tinc una rel.
No en vulgues esbrinar la saó.

*
Paraula: cruïlla on conflueix el món amb
el seu desordre i la ment amb el seu neguit.

*
El llenguatge és un espill on ens mirem,
però no és un reflex allò que amaga.
        
*
La realitat és un incendi.
La poesia consisteix a preservar-ne les flames.

*
Plorar sobre el teu pit;
veure-hi créixer les flors del silenci.

 

*
Tots els versos són lliures.

 

*
La poesia és el reality show de la vida.

 

*
Empedreir el desig.
Esquarterar les pedres.
Botar llum endins
amb la cara girada.

Tot és massa pur
com per pensar-hi massa.

ANDREU GALAN
Cansat de diumenges, 2009