Vés a buscar espinacs 
minyona, puix tant ho vols; 
mes guarda que'ls caragols 
no't toquen amb sos llimacs. 

Mira com poses lo peu, 
guarda bé, amada germana, 
aqueixa roba de grana 
que no té estima ni preu;

no'n faças tela de sacs, 
vés remirada com sols: 
mes guarda que'ls caragols 
no't toquen a amb sos llimacs.

De aquella mostra argentada 
lo engany, minyona coneix; 
que lo que plata apareix  
és una bava malvada:

del exterior no't pag 
que's capa d'engany i dols: 
mes guarda que'ls caragols 
no't toquen a amb sos llimacs.

No't fies de qui no's fia 
de algú, i amb ser ell tan moll 
la casa se'n porta al coll
i per les banyes se guia:

no vages per los obacs 
que per ell hi van a estols: 
mes guarda que'ls caragols 
no't toquen a amb sos llimacs. 
 

*

¡Ai, cap de déus en vós, nimfa d'aigüera, 
que us ho vull dir amb frase catalana! 
¿No us era molta sort que ma sotana 
tocàs vostra faldilla mandonguera?

¿No sabem tots que en vostra claveguera 
entren mil reguerons cada setmana, 
i que en l'obert clivell d'eixa magrana 
piquen tots los pardals d'esta ribera?

Si per desopilar-me de pecúnia 
al florejat tenor de mon precari 
voleu mostrar-vos espinosa i grave,

perquè us vull traure prest d'aqueixa angúnia, 
sapiau què és lo tresor de mon armari; 
dos prunes solament, i un famós rave! 
 

*

Per a curar de rael, senyoria mia, 
aqueix color trencat, que ha tant que us dura, 
he oit a dir que tota trencadura 
fàcilment un braguer la remedia.

Cenyiu-vo'l, que, si ho feu, de dia en dia 
veureu que lo marfil d'eixa blancura 
cobrarà el color viu de rosa pura 
que als ulls de tot lo món causa alegria.

Jo us sé una mà tan ben exercitada, 
tan secreta i lleal qual vos importa 
per a la cura i vergonyós recato.

De un petit "ai", quant molt, sereu curada; 
un "ai" que dos mil gusts juntament porta: 
Feu-ho, si no per gust, per lo barato.