Amb perífrasis i punxons 
de l'antagonisme 
entre matar l'aranya i 
fotre's de la virolla, 
hom gaudeix del do de la ubiqüitat.

I, vatua l'olla, em roda el cap, 
se m'enterboleix el lluc, 
em fan figa les cames, 
em ve un cobriment de cor 
i, catapultat violentament, 
sóc precipitat de morros  
a la vora d'un llac 
emmantellat de boirina, 
on beuré a caramulls 
com un porc escanyat de set!