Baix ventre blanc 
que em precipites al teu centre inevitable 
A cel obert entre tes cames de genolls comestibles 
que em precipiten al teu centre inevitable 
Pell tersa insuportable 
músculs que m’assassinen el tacte 
suavitat letal 
que em precipites al teu centre inevitable 
Només t’he pogut mirar 
De prop, a quatre cames 
com un lleó i he despertat 
destruït pel que he vist 
de camí al meu orgasme: 
o era el blanc d’una flor 
o un tub de plàstic ranci 
el que et sortia del cony 
el teu centre inevitable.