Deserts d'amichs, de bens e de senyor, 
en estrany loch y en stranya contrada, 
luny de tot be, fart d'enuig e tristor, 
ma voluntat e pensa caytivada, 
me trop del tot en mal poder sotsmes, 
no vey algu que de me s'aja cura, 
e soy guardats, enclos, ferrats e pres, 
de que.n fau grat a ma trista ventura. 

Eu hay vist temps que no.m plasia res, 
ara.m content de ço qui.m fay tristura, 
e los grillons laugers ara preu mes 
qu'en lo passat la bella brodadura. 
Ffortuna vey qu'a mostrat son voler 
çsus me, volent qu'en tal punt vengut sia; 
però no.m cur, pus ay fayt mon dever 
ab tots los bons que.m trob en companyia.

Car prench conort de com suy presñoner 
per mon senyor, servint tant com podia, 
d'armes sobrat e per major poder, 
no per defaut gens de cavalleria. 
E prench conort quan no puch conquerir 
haver en res sens que treball no senta, 
mas d'altra part cuyt de tristor morir 
com vey que.l mon del revers se contenta.

Tots aquests mals no.m son res de soffrir 
en esguart d'u qui al cor me destenta 
e.m fay tot jorn d'esperança partir: 
com no vey res que.ns avans d'una spenta 
en acunçar nostre desliurament, 
e mes que vey ço que.ns demana Sforça, 
que no sofir algu rahonamen, 
de que langueix ma virtut e ma força.

Per que no say ni vey res al presen 
que.m puixe dar en valor d'una scorça, 
mas Deu tot sol, de qui prench fundamen 
e de qui fiu, hi.b qui mon cor c'esforça; 
e d'altra part del bon rey liberal, 
qui.m socorrech per gentilesa granda, 
lo qui.ns ha mes del tot en aquest mal, 
qu'ell me.n traura, car soy jus sa comanda.

     Tornada 
Reys virtuos, mon senyor natural, 
tots al presen no.us fem altra demanda, 
mas que.us recort que vostra sanch reyal  
may defalli al qui fos de sa banda.