Tot ho trobo més clar quan t'evoca 
l'alegria del sol als carrers 
i aquest dolç laberint de xiprers 
on vam córrer i que encara t'invoca.

Veig encara brollar d'una roca, 
com un llamp que en el cel s'esquincés, 
l'aigua freda d'uns dolls fugisse3rs 
que reclamen el goig que els pertoca.

I ningú no sabrà que en secret, 
malgrat l'aire badoc i distret, 
tinc més llum i més aigua i més festa,

i que et tinc, amor meu, i que et tinc, 
i que rius i el cristall del teu dring 
m'és la més saborosa conquesta.