Vivies sota el signe de les roses
-oh somnis estel·lars del teu jardí!-;
damunt del teu cant pur, en ser descloses,
el seu perfum posaven més diví.

Un nou sentit donaves a les coses
perquè el seu foc et feia clar el camí.
Et deien el secret de les aloses
i l’aire cert del vol del serafí.

Una a una collint, tota la vida
anaves desxifrant; punt de partida
del viatge infinit, també et són port.

I la flama d’amor per ser més pura 
t’ofrenava a la fi la gran ventura:
amb una rosa vas collir la Mort.