Ens mudàrem  
a la plaça de toros.  
Justament quan tot semblava un conte  
il•lustrat de Calleja,  
ens mudàrem de cop a la plaça de toros.  
Era el combat a finis  
de l'àngel amb la bèstia  
-nosaltres, ja és ben clar, de part de l'àngel-. 

Em posaren  
una camisa nova, ben planxada,  
i m'enviaren a jugar a soldats. 

Passaven per la vora  
fornicacions, disbauxes, gent suada  
-el Born n'anava ple-,  
i jo somreia.  
Passaven per la vora  
núvols de sang sorpresa,  
de sang  
amb els ulls ben oberts,  
com astorada  
del vent que se l'enduia,  
i jo somreia  
Passaven per la vora  
les llefiscositats de tots els odis  
covant sota la corbata,  
i jo no els veia  
i somreia: 

Aquell any ens mudàrem a la plaça de toros.