Les illes no són daurades: 
         tot era mentida. 
                  PERE QUART 

Bimbolles de sabó fingien cor i perla,  
solcaven papallons l'atzur, papers de seda,  
tot el cel era ple de dents, beats somriures,  
es bressaven les illes en oceans intactes. 

Tedèums serpentejaven per places i oficines,  
els raïms a les parres, els besos en els llavis,  
cada nom, cada cosa, cada ànima precisa,  
sense doblecs, inerme dins la pura nuesa. 

I tot de cop voltors, macolí pel capvespre,  
pedreta a la sabata, ganivetet a penes.  
Les roses de pedaç omplien l'escenari,  
mentre queia el teló. Ja tot era mentida.