I anem passant sense un destí fixe
Canviant les onades de cada moment
En el lloc qualsevol que abans pogués dir-se
Il·lusió d’un cert encontre amb l’esdevenir.
Les albes proscriuen
Cada inútil esperança
I el so llunyà del record
A la infantesa
Mostra indeclinable la sentència:
Has vingut per marxar,
Res aquí queda per sempre.