''No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cos
    florit de lluna.''

60
/104
IV

Estranya companyia que m’abraces
al punt més alt de l’alta solitud
per on navego amb barques d’alegria
    ullpresa d’heura.

T’obres camí en un laberint de runa
que l’aigua escala amb fletxes de tendresa.
L’enforcall de la sal covarà en guerra
    l’ou del creixent?

No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cos
    florit de lluna.

I hi cerco signes, alfabets d’arrels
per confegir-te un nom que no t’escanyi.
Per bastir-te una casa que no et segui
    veles ni rems.

MARIA MERCè MARçAL I SERRA
Sal oberta, 1982