''Deixeu-me ser cadell sols un instant
i llençaré ben lluny, ben lluny les claus!''

73
/104

Cadell enjogassat, manyac i esquerp,
que m'ensenyes les dents totes de llet
però amb les puntes vives i esmolades
sense escapçar, i els ulls de bat a bat,
rebecs cada vegada que t'assenyalo límits!
Com embridar-te si tu em fas tornar
al món indòmit, l'espai sense fites,
on la lluita i el joc són u, i la sang
se'm fa petita com tu, i se'm desboca!
¿Com prendria el fuet del domador
que, malgrat tot, guardo dins de l'armari
entre d'altres disfresses i oripells?
Deixeu-me ser cadell sols un instant
i llençaré ben lluny, ben lluny les claus!

MARIA MERCè MARçAL I SERRA
La germana, l'estrangera, 1985