Pare per què no m'abandones
d'un cop i deixes el cel buit
d'aquest desert de tu que dreça una ombra
llarga, afuada com un xifrer?

-Ombra que enfiles, com una llança
les meves hores, el meu glaç,
entorn de tu les meves passes
descriuen òrbites de pres.

-Desert sense llei de vedruna
on la set esgarrapa els murs
absents que tanquen el presidi
i on ja no em sap escriure el nom.