''Sovint, però el buit que se'ns congria
al capdavall de nosaltres, allà
on el tallant polia la feina de l'hivern
és un cor dolorós que s'enderia
a bategar, i ens va glaçant la sang.''

87
/104

De vegades el glaç crema la sang
i inutilitza els membres. Renegrits,
pengen com una pelleringa inútil.
-Com el foc més intens: "els gels són calds",
diu el poeta. -Sols resta tallar-los
i aprendre a caminar sense la nosa,
aprendre a viure sense el tros de vida
que abans ens completava, imprescindible.
Sovint, però el buit que se'ns congria
al capdavall de nosaltres, allà
on el tallant polia la feina de l'hivern
és un cor dolorós que s'enderia
a bategar, i ens va glaçant la sang.
 

MARIA MERCè MARçAL I SERRA
Desglaç, 1997