Ha cercat els límits de la pensa, 
els topants de la ment, les clivelles del somni. 
Ha temptat d'acomplir-se en els mots 
i en la saviesa que els mots reconeixen.

Ha anat als indrets on reposa el no-res 
i on el tot es reclou en l'aresta dels noms, 
en el clos transparent de la forma dels mots 
i en l'estampa que els mots han ofert a la ment.

Ha anat on els mots s'han perdut en no-res, 
i el no-res s'ha dissolt en la mar de la ment, 
en les aigües dels mots 
i en la forma de tot.

Ha cobert el no-res amb la forma dels mots, 
i ha donat als noms el semblant de la ment, 
l'aparença de tot i l'ombra  
del sentit i del món.

El no-res s'ha desprès del seu nom 
i l'hivern ha mostrat a la mort, 
que es reclou en la forma dels mots, 
la llavor del no-res i l'essència del tot.

Ha arribat al no-res i amb no-res  
s'ha confós. S'ha confós amb el tot, 
amb l'essència de res, amb la força  
dels mots i amb l'hivern del sentit.