D'aquest estiu no en vull recordar més  
que la mirada de complicitat  
d'una veïna que prenia el sol  
ben nua i va somriure complaguda  
quan va adonar-se que la contemplava,  
i aquell instant fugaç, irrepetible,  
de quietud total, que el món restà   
desert de si mateix i era un cristall  
transparent i compacte altra vegada.  
Tota altra cosa no serà l'estiu,  
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla  
d'aquelles mil foteses inefables  
que componen els dies i les nits,  
diré tranquil.lament: No me'n recordo.