Fotem foc als brasers, cremem les pires,
calem foc als tions i als encenalls,
sargim els sèus ignots a les cadires
per veure finir déu en llibertat.

Colguem de draps i dols les hores grises
omplint-les de gemecs i escarafalls,
forgem els gecs arnats a les manilles
cobrint banderes, lloses i ventalls.

Obrim-li solcs al vent travant la gleva,
foragitant la terra i les arrels,
cordem la pols batent estels amb rella,
guixant remotament forats al cel.

Cobrim-lo de galons, catifa estesa,
folrant les seves venes amb clavells.
Facem de l’home nou fornal encesa,
fogant els guarets amples del vell temps.