''Sovint quan jo vaig gat esqueix ta roba,
m’ajec al teu davant i encenc el forn,
tot fent-te abaixar el cap carreg ma fona
fitant el teu cos dret tallat en dos.''

24
/26

Sovint quan jo vaig gat esqueix ta roba,
m’ajec al teu davant i encenc el forn,
tot fent-te abaixar el cap carreg ma fona
fitant el teu cos dret tallat en dos.

Revincl el teu lleu pes, fent-ne una corba,
furgant tots els racons, batent l’espai,
cercant aquell cop sec que m’alliçona
i m’obre els ulls nials de bat a bat.

M’abeures com un xot amb fang de xona,
fent de les hores fèrtils un nou glaç,
junyint remotament dues penyores
ofertes als teus peus envellutats.

I jo patesc l’ullal, dent feridora,
sotjant al meu redós, fruint l’esglai,
ordint el somni bell, la carn pregona,
fruint dels mals del llit ensangonat.

JOAN TOMàS MARTíNEZ GRIMALT
Proètica dels plaers, 2009