Hi han dies en la vida llargs i tristos,
     dies de dol, eterns,
dies que semblen una nit d'insomni:
     gris el cor, gris el cel.
Dies en què un se creu sol en la terra,
     perdut en un desert,
desert sens aixopluc, sense un oasi
     i abandonat de Déu.
Mes tot és fantasia; el temps galopa,
     l'una hora a l'altra empeny,
i aquell sol invisible va a la posta,
     i negre i sens estels
ve la nit i se'n va. Llavors la fosca
     se fa llum esplendent
i Déu -que vetlla sempre- et crida: oh Llàtzer,
     aixeca't! Lluita i venç!