No em preguntis per què, però l’estimo 
de cor la meva llengua; 
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t: 
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”. 

L’estimo perquè sí; perquè eixa parla 
és la parla mateixa 
que al son d’una non-non, la més hermosa, 
bressà amorosament ma son primera. 

L’estimo de tot cor, per catalana, 
l’estimo perquè en ella, 
la rondalla primera em contà l’àvia, 
un capvespre d'estiu, mentre el sol queia. 

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s 
l’exquisida ponzella 
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”, 
va dictar-me l’amor en eixa llengua. 

L’estimo de tot cor, perquè la parlen 
els meus amics de sempre, 
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen, 
els que em criden avant! i avant m’empenyen. 

L’estimo de tot cor, perquè cigales, 
i espigues i roselles, 
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire, 
sos grans secrets en català em revelen. 

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo 
de més franca i més bella... 
I em preguntes per què? I això em preguntes? 
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.