Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat, 
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases, 
el castell al cim, el riu, les sèquies, 
l'alegria dels bars, l'alegria del vi, 
els besos ebris, fugissers, com l'escuma, 
l'atzur del cel sota els àlbers del riu... 
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa 
més enllà de persones i objectes em fuig, 
alguna cosa molt meva, un vent íntim 
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.