No deixis entrar ni mosquit ni mosca.
                                                                                    Ester Xargay

Mermat cabró, trompeter de la fosca,
cuïc, mosquit, autolatre escabrós
m’has matxucat del peu fins a la closca
clavant darder l’escarransit teu cos.

Encaputxat groller petit veneri,
m’has esperat entaforat al sostre
del son velat que despulla el seu rostre
a clivellades, xupant la sang aeri.

A cops de pic m’has trencat la noctruna,
vàndal espia que em va estimar culici.
Amb ulls com plats et busco a la cofurna

per aixafar-te tan bon punt et clissi.
Mascle nyaufat seràs amb sola agrenca,
ja no em fotràs pas més mosquit de penca.