El botxí dina en silenci, 
el botxí pensa en la feina. 
La seva dona se’l mira; 
els fills mengen amb presses. 
El botxí beu en silenci. 
Baixa de la claraboia 
una llum de lluna freda. 
La dona sempre dreta. 
Els dos germans ón rossos; 
riuen entre ells en silenci. 
La dona despara taula. 
El botxí pensa en la feina.

Els fills del botxí s’escapen 
a l’ermot de l’eucaliptus. 
El botxí pren cafè amb gotes 
d’esquena a la finestra. 
La dona renta i eixuga 
amb aigua salada i cendra. 
El botxí fa un eructe 
i encén una caliquenya. 
Els infants juguen a selva 
entre llaunes i runa; 
el gran apunta amb la canya 
i l’altre estrafà la hiena. 
La dona passa l’escombra 
amb una fressa seca. 
Més endins sona el rellotge. 
El botxí pensa en la feina.

La dona escup a l’aigüera. 
En mànigues de camisa 
i en un balancí de lona 
el botxí dorm la sesta. 
Els infants compten estampes. 
La dona sempre dreta. 
El silenci no es detura. 
El botxí somia feina.