Comparar la longitud del penis, 
aprehendre el nombre d'orgasmes nocturns, 
descriure les posicions del lotus i el gronxador xinès, 
comentar la forma dels flagells i els crits, 
tastar esperma i menstru en salonets de te, 
dressar esquemes i taules sobre la sensibilitat 
     clitòrica o vaginal, 
escalar pits gegantins, gropes o anques, 
evocar la pressió del mont de Venus 
amb incertitud i dubtes adolescents 
     (la carícia dels llavis al gland 
     en edat provecta), 
cronometrar els espasmes, la varietat semàntica 
     de sospirs i mots, 
entre fotos, condons, dildos, vibradors... 
Tot això són passatemps i drogues 
i característiques de la premsa, 
i sempre ho seran, especialment 
quan els homes mostren enuig  o perplexitat 
a la costa d'Àsia o al món occidental. 
Cerca tot hom un goig i un plaer 
i, en el sexe, defuig la sofrença. 
Però trobar el punt d'intersecció 
     de goig i sofriment 
és una ocupació de sants. 
Perquè als pecadors altres 
ens lliga la unió impossible, 
l'hivern llepant l'ombra del cos, 
les seves petjades, el ritme tèrbol 
del ventre, la riba del pecat, 
les ferides, fems i tatuatges 
     del seu jaç secret.