Òpal i talismans en terra, gràvids. 
Avellaner i dringadeig, ruecs. 
Les ales de mosca han l'esma dels qüecs, 
Quan sobre el cap curucull som impàvids.

Tu has vist el turbant dels almoràvits, 
I no te'n pots avenir com, xerecs, 
Croats a l'hort del somni diuen ecs! 
Els empaltin els peus de badalls àvids!

És sobre el nostre estam que posen cura, 
I estotgen, els oscats, una malura, 
Almesquen els confits amb tancadura.

El pedram ric converteixen en pega 
I han de guanyar com sempre tota brega. 
Perdi membres aquell qui amb ells s'aplega.