Va fer anys de presó i ara li paguen 
una pensió petita. Només demana 
canviar-se cada dia la camisa blanca 
i sobretot que sigui ben planxada. 
Mira els nens que juguen, s'adorm 
davant la tele i al matí surt 
a comprar el pa i algun diari. 
A la tardor ha confós una fulla 
roja d'auró amb un cor i ha vist, 
com un llampec que encén, fugaç, el cel, 
unes cames de dona i un desig ple, 
com d'algú altre. No en pot recordar el nom 
però encara li veu els ulls 
-aiguamarines d'un oceà exòtic-. 
I s'emociona com pateix pel fill malalt 
o enyora el gos mort l'estiu passat, de vell. 
Li agrada el cel sagnant quan mor el dia 
i el silenci humil del mes d'agost. 
Ho té tot ben lligat: els ha fet prometre 
la bandera roja per mortalla 
i que escamparan les cendres al rec 
de plàtans joves on moltes tardes 
juga amb els veïns a la petanca.