L’estrip
de la teva roba dibuixat a llamps
des del voraviu al coll de la bruseta
(fet de punta de coixí)
crema en sortir del vestidor ben neta,
regaladeta.
Rega la dona de flama el vestit,
trajo de nit
tràgic al pit,
traca d’escot guspirant la nineta.
Que la malmet en mode (de) mida amor
i esclata bella la parpella a albors
d’un foc esplèndid.
Ben dit!

Com més l’extremes
molt més em condemnes
i a força d’ullades
carburen les brases
fum de bona planta i
tela com de guant al
teu cos incombustible
que em fa cantar així:

Lalà lalà.
Lalà la la la la.

Lalà lalà la la la la.
Lalala la la la la.
Lerele le le le le.
Le le le le.