Allò que em dol no és
el que hi ha dins el cor,
sinó aquelles coses belles
que mai no existiran.

Són les formes sense forma
que passen sense que el dolor
les pugui reconèixer
o les pugui somiar l’amor.

És com si la tristesa
fos un arbre i, una a una
caiguessin les seves fulles
entre el vestigi i la boira.