He anat sembrant tants de fills pels bordells 
i de mi malversant tanta riquesa, 
que ara, a la nit, amb desig d'escomesa, 
estols d'homúnculs amb faccions de vells,

eixint de clavegueres i aixetes a tropells, 
munten sobre el meu llit amb avidesa 
i fan la meva guàrdia més encesa, 
injuriant-me pels meus desgavells:

"Som els teus fills, ja ho veus, el teu amor. 
Habitem en aquestes tuberies 
i ens assemblem a tu pel teu horror.

¿On la matriu trobar que ens prometies?... 
Et condemnem a l'esterilitat 
per haver-nos fins ara excrementat.