Carn de poema. ANTROPOFÀGIA 
     * 
Tinc gana. Tinc sempre gana. 
Hi ha la gana del ventre, 
la gana del paladar (pels refinats!) 
i hi ha aquesta gana que tenen les dents i els queixals, que 
   no s'apaga. 
     * 
Sofreixo. 
Mai no he occit sinó amb la mà. Massa pur! 
      * 
Petita destral estimada. 
     * 
Com riuen els teus pits, bruixa! Calla. 
     * 
Hauria dit que per l'espinada, 
que algú altre. 
Invisible mirada. 
     * 
Invisibles mirades! Pertot, vora la planta, per l'aigua. 
   Sortiré per matar. 
     * 
Sortiré per la sang. Hi ha una font que no raja. -Pel bon gust 
  de la sang.