Al davant, als seus peus, com un gos molt mesell besant l’amo, el riu passa i s’enduu els seus pensaments aturats. El riu s’atura i el pensament segueix. Només –nua- una Idea, s’ha quedat astorada davant del mirall, en mirar-se. I si miro el mirall m’astora aquella idea, miro amb aquella idea. No em veig.