espurna estel dedins del cor la nit
s'estén com un tumor com una obaga
la nit s'enlluna dins la ment concaga
de pensament la tàvega del pit

i jo no só sofrent ni esporuguit
conreador de fems no só la daga
tampoc ni el vent ni tan sols la rissaga
que assota el port i es fa l'empegueït

vermador d'elements só l'alaga
només el pi vermell que creix als més
alts cadafals del continent la saga

de Bogomil perdura en mi só pur
com el pet de les vaques com el bel
dels siurells degollats a Montsegur