Quan hagi passat aquest temps, 
i la història se n'apropiï, 
espero trobar-me ben lluny 
-cremades totes les naus 
que temptin al retorn. 
Deixaré, ja refets, 
els patriotes d'ofici. 
M’instal•laré de pròfug 
-ofici sempre poètic. 
Llegiré, de tant en tant, 
els diaris i m'esgarrifaré 
de veure noves tempestes.

     Aquí, probablement, naixeran 
nous calbs que detentaran, 
en nom d'antics i perillosos 
càrrecs subterranis, 
les més pròsperes gerències. 
I els polemistes, que quan 
no tenen tema l'inventen. 
No voldré saber res 
dels qui xuclen dels monopolis: 
els deixaré tots sols 
la feina de salvar-nos. 
Ja ho he dit: 
llegiré els diaris, vell, 
allunyat, sense cap 
temptació possible.