Evocació de la imatge, 
tu que ets la corba, 
sinuositat en el tacte. 
Tensió en una línia (recta) 
discontínua, com si 
s’ofegués tot el so. 
No puc respirar, 
i em suggereixes el somni 
en aquesta disbauxa onírica 
de pauses i punxades. 
És el ritme del calfred, 
el sord soroll de les paraules, 
el clam de la Lluna 
i el ritme angoixant 
de l’escapada.