Feliç qui sap 
desitjar un cos 
amb l'ànsia que t'ofreno.

Feliç qui sap 
escriure sempre -i seduir en escriure'l- 
com al primer poema.

Feliç qui sap 
córrer per boscos, estimar els arbres 
i tornar amb la sentor d'espígol.

Feliç qui sap 
resseguir un cos, 
i recordar-lo 
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.

Feliç qui sap 
anar a la mar i tornar  
per dir-te, tan sols, que t'estima.

Feliç qui sap 
estimar, tan humilment 
com jo voldria.