Estimo la ciutat perquè estimant 
sempre, per sempre més, s'hi guanya.

Ploro per algunes cantonades, 
per les víctimes de l'holocaust 
d'immobiliàries i societats de banca.

Oro del Rhin i Glacier dels meus pares; 
Terminus de l'Esther i aquells matins 
i aquells poemes i aquelles xerrades.

Cuitat que honora poc els poetes, 
tant al de la marmanyera com al de l'omega 
com al mestre de la infidelitat, per no mustiar-me.

Ciutat d'amor, potser... 
Per passions, però, doneu-me la riba del Thames, 
la rotunditat de l'Spree, el mar que és el Plata.

Per passions, doneu-me avellanes 
i pins i Sant Llorenç i tees 
i greens i capcirons dels dits que amanyaguen.

I si al cel miro: jo he peregrinat 
per Terra Santa i l'ànima la tinc blanca, 
com la Jerusalem dels Patriarques.

Estimo la ciutat amb cor de vallesana, 
batejada amb aigües de l'Ouse i del Trent 
i conversions al Liffey i al Lammiat.

Estimo alguns ciutadans; venero 
la memòria de ciutadanes que, de Montjuïc 
a Icària, sé que cada dia em guarden.

Estimo la ciutat perquè estimant 
sempre, per sempre més, s'hi guanya.