*
Un dragó ha mort sota el llit.
Et protegiré els peus:
qui pot viure la sang?

Embogiran totes les busques
que et resguardaven
del cruixit de l'esquelet.

Un dragó torna gegant a la parla:
és el desig
el mot innocent
que fermenta
dins del silenci.

*
S'obren camí, ens eixamplen.
Ens fan caure amarats de cap a peus.
Hi ha paraules que no hauríem de viure,
esquerdes al cervell o al llit
que de cop es fonen
en una única frontera.

                                     Fes-li l'amor a la vida.

L'avui ressona de la meva retina a la teva pell.
El contacte entre l'humor vitri i les cèl·lules mortes.
Sigil·losa, discreta, la pau dels contraris.

Som vius?

*
Obrim el clot, el traç de les passes,
el forat incert que dibuixem
sense demanar perdó

no hi ha ningú
a qui oferir la disculpa
o el preu exagerat de la ferida:

tindràs set demà?

El dret de la terra
viu en horitzontal.
Aquest repte nostre
                         voler dir
                         voler ser
                                     verticals.

Després
on amagaràs el foc?
Com la gravaràs aquella dent
sobre la pell?

Estimat
               fent-se marques
de por.

*
Pel contagi
clourem els òrgans
i encetarem els llums.

Cada silenci
quedarà al descobert.