Si t’entregues a la festa recitant tot el matí
no et desinfles com pollastre tot ben ple el seu cul de col.
El teu goig ens il·lumina com infant que sempre vol:
“A Mallorca aquestes dones semblen porcs de Sant Martí!”

Ets un mestre, Toni  Artigues, el teu cor no coneix dol,
ets com sàtir, caça-nimfes, bevent gin com font nodrí
una esfera sang-barrada o el pelut d’un foradí.
La teva estrella infinita dóna llet com tità sol.

A Mallorca és el que passa, sempre falta mamellam
o potser persona forta que, com tu, tingui la fam
de justícia i alegria com un triomf de sort llur dot. 

Prò cultura és una truja, no copula amb el seu xot,
i la xona és una porca: competeix com un escrot,
forat d’amor no exalta tanta força en un sol clam.