Capítol de l’inici

És fosc, digueres, i a mi em va semblar creure que la mar estava amagada darrere d’un bloc de pisos. Portàvem el crim del delicte entre les butxaques, com una serp lletosa, però no teníem por. Tot era càlid i agradable. Aleshores jo em confonia amb evidència. Reconeixia la lluna en cada farola de les avingudes i els clàxons dels cotxes em semblaven vaixells a punt d’arribar a port. Era agradable aturar-se una estona a principi de carrer, ensumar la sal de l’altra banda, deixar-se portar per la dolça facilitat de les circumstàncies, trobar flors per totes bandes, la coca de pinya que preparava la teva mare. Llavors ja vaig saber que escriuria un nou llibre i que abandonaria la provocació per dir les coses pel simple fet de dir-les en la bellesa pura de les substàncies. Perquè la veritat, la bellesa, és descoberta en els ulls d’una dona vella. Sempre la primera pàgina. 
 

La novel·la de la por

Recordaré sempre aquella nit silenciosa, et prometo que sempre la recordaré, però no només per tu, sinó per jo, per tot. Érem a aquella cova preciosa que tant enyorem i que ens havia sigut testimoni contínua. De tant en quant uns peus per la finestra. Havíem acabat d’explorar un poc més la solidesa de la carn, el secret del secret, la tendresa de la pell, i jo et mirava els teus ulls tancats. Quan jo començava a tenir son tu tremolares i em digueres “Abraça’m! Abraça’m!” i vaig haver d’abraçar-te perquè t’havia vingut la por de sobte. Així d’aquesta manera, despullats i a les fosques, estiguérem molta estona.