Ou esta música, 
funesta Mònica, 
que ab sa mandúrria 
en Nofre et fa. 
Deixa s'andúrria, 
ces tanta ràbia, 
acab sa fúria, 
que prou n'hi ha. 
Oh, blanca andívia! 
Bella falòrnia,  
treu sa carícia,  
que per tu va. 
... 
Que jo, ple d'ànsies, 
ferit d'angústies, 
més penes fàtues 
et vui contar.

Surt, cara d'àspia; 
surt, uis de mòpia, 
boca de xàvega, 
barres de ca, 
moc de gall d'Índia, 
nas de bec d'àguila, 
frontet de sípia, 
orenells d'a, 
galtes de síndria, 
color d'aufàbega, 
cap d'aubergínia, 
pèl de safrà... 
... 
Dóna'm la glòria 
de tes primícies, 
si no la història,  
s'acabarà.