Puc escriure la frase que s'ha endut 
  el teu record. No sé res més de tu 
   Gabriel Ferrater 

 La teva clau obre tots els silencis. 
Què se n'ha fet dels portals, 
dels cafès del captard color de sèpia? 
L'última carta acompleix el no-res 
i es van perdent les hores, traïment 
volgut dels dies que ara neixen 
com una aspra bardissa, com un riu, 
entre nosaltres. 
 Creix a les cantonades l'ombra suau de l'oblit.